El nostre projecte parla de la realitat. Parla de la història que es troba en les petites coses, dels records que t’enllacen amb el passat. D’allò que feia el teu avi i ja no fas tu.
Aquesta manera de parlar amb el passat fuig de maximalismes. Vivim temps on les grans idees, per desgràcia, no sovintegen. Investigant i divulgant la història de la vida quotidiana pretenem buscar “llocs comuns” en el passat i en el present. Espais de confluència que permeten fer la història útil i atractiva.
Amb aquesta idea de fons, els nostres llibres tractaran, amb una narrativa entre la ficció i la divulgació, sobre la història de les transformacions de la vida quotidiana en la nostra societat global. Com a teló de fons la societat catalana, perquè és la nostra i també és universal. Parlarem de manera imaginativa i flexible dels canvis tecnològics, dels canvis urbanístics i de la diversitat cultural.
El llibre que actualment tenim entre mans parla d’un carrer de cases baixes, d’un barri popular. Tot això, enclavat a una ciutat europea mediterrània (és Barcelona, però podria ser qualsevol). A partir d’una prosa poètica, prou didàctica, i d’il·lustracions, volem mostrar una trajectòria històrica que va des dels anys 20 fins a l’actualitat. Una història intimista amb vocació universal. Preferirem parlar de la vida quotidiana del 30 que de la guerra, de la fam de la posguerra que del feixisme, de l’aparició del 600 que de la transició. En aquest sentit ens hem inspirat en narratives semblants del cinema italià dels anys 70. Una manera de parlar molt mediterrània desenvolupada per Pasolini, Felini, Bertolluchi...
Narracions que parlen d’una seqüència de 80 anys en unes quantes pàgines. Estem convençuts que aquest tipus de relats poden contactar amb les emocions de tots plegats. En definitiva, saber qui som i on som és el que volem explicar.
Il·lustració: Soledad Garzón Gaitano
Guió: Joan Carbonell i Solsona
