El projecte Moments Crítics sorgeix a la ciutat de Barcelona i concretament al barri de Gràcia. És important situar contextualment el projecte, ja que totes les seves accions s’han desenvolupat en aquest marc. Tal com passa a tots els barris de Barcelona, Gràcia té els seus: “dies dels trastos”, en els quals l’Ajuntament assigna un parell d’hores, per tal que els ciutadans de la zona en qüestió, puguin “abandonar” els seus “trastos”. Posteriorment, el mateix consistori s’ocupa de la recollida d’aquests “trastos”.
L’interès del projecte està centrat en la dinàmica que es produeix al carrer des del moment en que els ciutadans “abandonen” els seus “trastos”, fins a la recollida per part dels serveis de l’Ajuntament. En aquest marge temporal, els ciutadans donen vida als “trastos abandonats”, mentre que d’altres segueixen abandonant-ne. Aquesta dinàmica reflecteix, localment, una tendència a nivell global: la de l’excés i el malbaratament. Com a peces i engranatges d’una gran maquinària, participem en la cursa frenètica que caracteritza la societat consumista.
Pel desenvolupament del projecte hem seleccionat i utilitzat diferents eines i vies d’expressió artística, pensant en el missatge que volíem transmetre. Els objectius del propi projecte, han marcat quines podien ser les millors vies d’expressió. Alguns dels objectius que vam prioritzar van ser: donar protagonisme als participants, captar el ritme, la pròpia activitat i la interacció, documentar la dinàmica de abandonament-recollida i transmetre el caràcter rutinari. Tot això a través d’un treball “in situ”, el qual otorga a les expressions resultants un caràcter viu i palpable. D’aquesta manera ens hem servit de fets i dinàmiques quotidianes, apropiant-nos-els com a matèria prima i suport de les nostres expressions artístiques.
Així doncs, el ritme i l’avenç de projecte han estat marcats pels dies de “recollida de trastos”, de manera que cada sortida que s’ha fet, cada recollida de materials, s’ha desenvolupat en funció del que, el carrer, les persones i els “trastos”, ens han ofert i ens han possibilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario